Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 145.149

221. Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font Fitxes de l'Optimot
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo). Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
222. Timbres oberts i tancats de e i o tòniques sense accent
Font Fitxes de l'Optimot
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents: e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
223. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents: Àvila: avilès -esa Burgos: de Burgos Lleó: lleonès [...]
224. autocompadir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compadir-se de si mateix. S'autocompadeix i així es tranquil·litza.  [...]
225. múscul extensor propi del dit gros del peu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Origen, cara interna del peroné, membrana interòssia; inserció, falanges del dit gros; innervació, tibial anterior; acció, extensió del dit gros. [...]
226. autocinètic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es mou per si mateix, automàticament. [...]
227. bicorn
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barret de dues puntes propi de la indumentària dels diplomàtics, dels acadèmics i d'alguns uniformes militars o escolars antics. [...]
228. supí -ina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajagut d'esquena, de sobines. Molt gran i inexcusable, s'aplica a ignorància. Substantiu verbal propi d'algunes llengües indoeuropees. [...]
229. ibis
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels tresquiornítids, de mida mitjana o gran, amb el bec llarg i encorbat, propi de les zones càlides i temperades. [...]
230. 'mil i un, mil i una' o 'mil un, mil una'?
Font Fitxes de l'Optimot
L'expressió mil i un, mil i una (o mil un, mil una) es fa servir per anomenar una gran quantitat indeterminada de coses. Per exemple: mil i un detalls (o mil un detalls) mil i una coses (o mil una coses) mil i una oportunitats (o mil una oportunitats)  [...]
Pàgines  23 / 14.515 
<< Anterior  Pàgina  18  19  20  21  22  23  24  25  26  27  28  Següent >>