La majoria de topònims corresponents anoms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.
En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
que els noms de municipis formats per tres topònims es relacionen els dos primers amb coma i els dos darrers amb la conjunció i, mentre que en la tradició toponomàstica catalana no es formen nous topònims a partir de la unió de parts abreujades de noms diferents. [...]
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
Els noms dels subapartats de l'escrit de proposició de prova habitualment comencen amb adjectius com ara documental, testifical o pericial cal·ligràfica, que poden tenir com a antecedent tant proves com mitjans de prova.
Es considera que aquestes formes són possibles i que es poden interpretar [...]
La locució per separat es pot usar amb el significat de 'separadament, a part l'un de l'altre'. Per exemple:
Em pots embolicar els llibres per separat?
Tractem aquests temes per separat tot seguit.
[...]
La locució per part de en general té el sentit de 'pel que es refereix a'. Per exemple:
Per part d'ella, l'assumpte queda tancat.
Sovint, però, aquesta expressió també es fa servir en les oracions passives per indicar l'agent o qui realitza l'acció. Per exemple:
Gol per part del Barça [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
En les denominacions de rutes, vies d'escalada, camins, etc., se segueix el criteri general que s'adopta pera les vies urbanes i interurbanes: s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius, adjectius i altres elements que componen la part del nom propi, tret dels articles i les [...]
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]