Per fer referència a l'acció de passar per un lloc, especialment per una via pública, cal fer servir el mot trànsit, i no pas el mot tràfic. Així, en comptes de dir:
En aquesta carretera sempre hi ha molt tràfic
Treballa de policia de tràfic
Les càmeres de tràfic mostren un accident en aquest [...]
En català, és freqüent sentir parlar de el promig o la mitja d'edat d'un grup de persones, el que guanya de promig un traductor o els gols que es fan de promig en una competició de futbol. Però els mots promig i mitja són una mala adaptació en català dels termes castellans promedio i media. La [...]
Les formes sentir i escoltar tenen significats diferents.
En general, el verb escoltar significa 'fer atenció a allò que diu algú o al soroll que fa una cosa', de manera que implica certa intenció per part de la persona que fa l'acció. Per exemple:
Escolta bé el que diu la professora.
Es [...]
Per fer referència a un període temporal de deu anys, aproximadament, es poden fer servir els mots dècada o anys.
Aquesta expressió temporal pot anar precedida d'una preposició (aoen), o bé sense preposició. Per exemple:
En els anys vint / Als anys vint / Els anys vint del segle passat es va [...]
Les formes cita i citació tenen significats diferents.
El substantiu cita fa referència a l'acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per veure's i parlar dues o més persones. Per exemple: Demà tinc una cita a les deu.
En canvi, el substantiu citació designa el text d'un autor que s'addueix en suport [...]
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent oa la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]
Per anomenar l'acció d'obligar una persona física o jurídica, amb violència, amenaces o intimidació, a fer o cometre un acte o negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni es pot fer servir el verb extorsionar. El verb extorsionar va acompanyat d'un complement directe que expressa la persona o [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]