FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (dues coses similars) paral·lelament l'una al costat de l'altra, però en sentits oposats, de manera que cada extrem de l'una caigui a la banda oposada d'aquella a la qual ve a caure l'extrem corresponent de l'altra. Colpejar damunt un taulell (un conjunt de fulls, quaderns, etc.), [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'atacar. Feia dies que esperaven l'atac de l'enemic. Donar el senyal d'atac. En esgr., boxa, etc., moviment amb el qual hom tracta de tocar o colpejar l'adversari. Accés, ordinàriament sobtat, d'una malaltia periòdica o d'una malaltia que presenta recaigudes més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrer que bat la segada, les nous, les ametlles, etc., la llana, els metalls. Persona que bat el bosc, el bardissar i altres llocs de vegetació espessa per aixecar la caça. En el beisbol, jugador atacant que té la funció de colpejar la pilota que el llançador envia al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la massa, la formació d'una emulsió, com ara maionesa, margarina o mantega, o la cristal·lització fina d'una solució saturada. Batre la nata per fer mantega. Agitar la vegetació (d'un bosc, d'un bardissar, etc.), fent soroll per aixecar la caça. Colpejar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de maça, de bastó. Cop de cap, de peu, de colze. M'he donat un cop de cap a la paret. Fer entrar un tascó a cops de martell. Acció de colpejar la pilota amb la raqueta, la pala, etc.; l'efecte. cop de gràcia Cop mortal que es dona a un ésser viu ferit perquè no [...]
