L'expressió a mitges pot significar 'a parts iguals', 'entre dos'. Per exemple:
En els guanys van a mitges.
El dinar el paguem a mitges.
Repartirem el premi a mitges.
També es pot fer servir amb el significat de 'no del tot', 'incomplet':
Només sé la història a mitges.
Ha deixat la feina [...]
. 3 [delante de nombres] no-. No violencia, no-violència. No alineación, no-alineació. 4 ¡a que no! llengua que no!, què t'hi jugues que no!5 ¡eso sí que no! fam això sí que no. 6 estar en que no tenir un no continu, dir que noa tot. 7 ¿no? oi?, fa?, no?8 no así però no gens. Me gusta nadar cuando [...]
Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple:
Xerraven a l'una.
Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar.
Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot una no [...]
La locució en atenció a es pot utilitzar amb el significat de per consideració a (o en consideració a). Per exemple:
No el van acomiadar de la feina en atenció al seu pare, que era un home molt estimat.
També es pot utilitzar amb valor causal, amb un sentit equivalent al de les expressions [...]
invariable. Per exemple:
No té gaire gana i ha menjat poc.
Fa gaire estona que t'esperes?
Si dinem gaire tard, no tindrem temps d'anar al cinema a la tarda.
La reunió ha acabat sense gaires/gaire conclusions clares.
En determinats parlars, com el valencià i el tortosí, el quantificador gaire ha [...]
, a estall o a tasca. Per exemple:
No té una feina estable i agafa feines a escarada.
La tècnica ha contractat a estall la finalització del pou.
En determinats contextos, aquestes expressions s'utilitzen per expressar que es fan les coses de pressa, sense aturar-se. Per exemple:
La Xènia va a [...]
determinant quan el nom és un mes o una estació, o mots com setmana, mes, any, etc., quan no tenen complements. Per exemple:
Sabrem el calendari definitiu a mitjan setmana.
Sabrem el calendari definitiu a mitjans de la setmana que ve.
Sabrem el calendari definitiu a mitjans de setmana.
Totes aquestes [...]
de ratlles de quadres
Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple:
Un teixit de ratlles blanques i negres (i noa ratlles blanques i negres).
Duu una camisa de [...]
És freqüent l'error de fer servir mig, mitja ('que forma la meitat d'un tot') en lloc de les formes mitjà, mitjana ('que és igualment lluny de dos extrems').
Per exemple, és habitual sentir la construcció a mig termini per expressar que un fet es produirà en un període de temps que no és ni [...]