El verb tenir, en sentit general, té diversos significats, un dels quals és, entre altres, el sentit de 'posseir o tenir sota control una cosa o bé una qualitat'. Per exemple:
El seu pare té molts diners.Té la pell molt fina.
Ara bé, la forma tenir-se-les significa 'barallar-se' i duu sempre els [...]
En general, el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), quan fa la funció de complement directe, no va introduït per la preposició a. Ara bé, de vegades, hi pot haver ambigüitat amb el subjecte, i per evitar-la el pronom es pot introduir amb la preposició a. Per exemple:
No ho va [...]
, encara que es dupliqui el complementindirecte. Per exemple:
Als botiguers els molesten les parades que hi ha al mig del carrer.
A la noia li molestava la picada de mosquit.
El verb molestar encara té un altre ús: quan té el significat de 'dignar-se a fer una cosa'. En aquest cas, és pronominal i va [...]
Els adjectius demostratius indiquen el grau de proximitat en l'espai, el temps o el discurs de l'entitat designada pel nom al qual acompanyen.
En català coexisteixen dos sistemes de demostratius: el binari i el ternari.
Sistema binari
Sistema ternari
Proximitat a l'emissor
aquest [...]
Els possessius àtons són els següents:
Masculí singular: mon, ton, son
Femení singular: ma, ta, sa
Masculí plural: mos, tos, sos
Femení plural: mes, tes, ses
El possessiu àton va sempre davant del nom, sense cap més determinant, i concorda en gènere i nombre amb el nom que especifica. En [...]
El verb entendre, en sentit general, significa 'percebre amb la intel·ligència el sentit d'alguna cosa'. Per exemple:
No entenc els motius que té per estar tan neguitós.
Aquest verb també pot portar un complement preposicional introduït per de o per en i aleshores té el sentit de 'ser expert en [...]
En les oracions de relatiu, el complement directe animat es pot representar amb els pronoms que, qui i el qual (la qual, els quals, les quals).
1. Que
Aquest relatiu és la forma més habitual, tant en les oracions especificatives com en les explicatives. Ara bé, no es fa servir quan el verb de [...]
El pronom li substitueix el complementindirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple:
Li dono el sopar (Dono el sopar a la nena).
Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb el pronom de complement directe el, el pronom li es transforma en hi i s'obté la [...]
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:
1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]