verbs, la vocal a es manté en totes les formes verbals en els parlars occidentals. En canvi, en els parlars orientals i en alguns de nord-occidentals aquesta vocal a només apareix en les formes amb l'arrel àtona. Per exemple:
treu o trau, però traurà
neix o naix, però naixerà
jeu o jau, però jaurà
heu [...]
microrelat
La denominació catalana adequada per designar un relat molt breu, generalment no més llarg d'una pàgina, que té la particularitat d'insinuar una trama i de posar el lector en una situació de sorpresa per un sentit ocult o un doble sentit, és microrelat. Per exemple:
Enguany a la xarxa [...]
(equivalent a dir 'Van robar alguna cosa a la Berta').
Així doncs, els pronoms per substituir aquests complements són uns o uns altres segons si es tracta del complement directe o de l'indirecte:
L'han robada.
Li han robat.
Els/les han robat.
Els han robat.
[...]
làmpada d'incandescència o elèctrica el terme més comú és bombeta. Per exemple: No tenim llum perquè s'ha fos la bombeta.
Llàntia, en el sentit de 'llum que conté un dipòsit de líquid combustible'. Per exemple: A les excavacions arqueològiques i a les mines fan servir llànties.
La denominació làmpara [...]
Les formes sentir i escoltar tenen significats diferents.
En general, el verb escoltar significa 'fer atenció a allò que diu algú o al soroll que fa una cosa', de manera que implica certa intenció per part de la persona que fa l'acció. Per exemple:
Escolta bé el que diu la professora.
Es [...]
Hi ha noms que es formen a partir de la lexicalització de sintagmes preposicionals o adjectivals, com ara contrarellotge, forabord o totterreny. Inicialment, aquests sintagmes només funcionaven com a adjectius i acompanyaven un nom, però per mitjà del procés de lexicalització ara aquests sintagmes [...]
Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]
Tant l'adjectiu policial com l'adjectiu policíac, policíaca estan formats a partir del substantiu policia, però no sempre són sinònims.
Quan es fa referència a alguna cosa oa algun fet relacionat amb la policia, es pot utilitzar indistintament policial i policíac. Per exemple:
Duen a terme una [...]
Per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas l'infinitiu. Per exemple: Premeu el botó (i no Prémer el botó). Així, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d'instruccions, etc [...]
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions [...]