Les formes alhora i a l'hora tenen significats diferents.
L'adverbi alhora vol dir 'a un mateix temps'. Per exemple:
Tocava dos instruments alhora.
Cuinava i, alhora, escoltava la ràdio.
La construcció a l'hora, en canvi, té un significat literal; s'utilitza, per exemple, en oracions com les [...]
Les expressions posar bastons a les rodes o posar pals a les rodes signifiquen 'obstaculitzar o entorpir una acció'. Per exemple:
Malgrat que ens han posat bastons a les rodes per tirar endavant aquest projecte, estem contentes d'haver-nos-en sortit.
Altres expressions que també s'usen amb un [...]
De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració.
1. Complement indirecte [...]
L'expressió castellana hacerse la boca agua, amb el significat de pensar amb delit en el bon gust d'alguna menja, té diverses expressions equivalents en català, com ara: fer venir l'aigua (o aigua) a la boca; fer venir salivera. Per exemple:
L'aparador d'aquesta pastisseria fa venir aigua a la [...]
Les expressions a falta de i a manca de poden tenir valor causal i condicional, però també temporal i espacial. Per exemple:
A falta de melmelada, haurem de conformar-nos amb codony.
A manca de proves sòlides, van haver de tancar el cas.
A falta de cinc minuts per al final del partit, el Barça [...]
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició a per fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:
Veniu a plaça.
Avui els nens no van a escola.
Aquest cap de setmana volen anar a muntanya.
Quan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen [...]
El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el [...]