Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 152.644

151. malsonant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sona malament, que ofèn les orelles de la persona que escolta. Una paraula malsonant. [...]
152. prenom
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nom que, entre els romans, precedia el de família. Nom individual que precedeix el cognom. [...]
153. reconeixedor 1 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reconeix o examina. Que comprèn, admet, allò de què hom li fa reconvenció. Reconeixent. [...]
154. contratemps
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, que és perjudicial. En mús., ritme en què un so entra en un temps o part feble d'un compàs.  [...]
155. sis-centè -centena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 599 davant seu, el que fa sis-cents. Que és una de les sis-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot. Un sis-centè, 1/600. [...]
156. amoïnós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que amoïna. Que de costum amoïna. [...]
157. arter -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té vivor, que és atrevit. [...]
158. brossós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté brosses. Que fa brosselles. [...]
159. concordant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concorda. Que presenta concordança estratigràfica. [...]
160. cucós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que cria cucs, que fa cucs. [...]
Pàgines  16 / 15.265 
<< Anterior  Pàgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  Següent >>