FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la cal·ligrafia. De traç artificiós, amb intenció estètica, i, per tant, sense espontaneïtat. Escriptura cal·ligràfica. Que imita la cal·ligrafia. Un imprès fet amb caràcters cal·ligràfics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe d'animals platihelmints paràsits, sense tub digestiu i amb la part anterior del cos amb ventoses, botris o botridis com a òrgans de fixació. Individu d'aquesta classe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beure agafant amb els llavis el broc, l'aixeta o el recipient per on brolla l'aigua, el vi o altra beguda. Beveu a galet: no morregeu. Els animals, acostar el morro al menjar sense prendre'l. L'infant, mamar sense gana prenent i deixant el pit. Besar (algú) a la boca perllongadament. M [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca petita i tendra desenvolupada d'un borró o gemma. No han deixat sinó dos o tres brots a cada branca. Ram o tros d'una planta herbàcia. Amb un brot d'alfàbrega a la boca. no... brot No... mica. No fa brot de feina. No en sap brot. No tenir brot de raó. no fer [...]
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit vehicle monoplaça de quatre rodes, impulsat per un motor de dos temps i sense pràcticament carrosseria, utilitzat amb finalitats esportives o recreatives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de tècniques que permeten la percepció o la mesura de la natura o de les propietats dels objectes sense contacte físic amb ells, a distància, per percepció remota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient per a una sola persona, sense braços i, generalment, sense respatller. Petit suport de forma anàloga en el qual hom posa els peus quan seu. Peça que, amb la cofa oamb la creueta, serveix per a unir un arbre mascle amb un masteler o dos mastelers entre si. Petita politja de la [...]