Resultats de la cerca bàsica: 30

21. Sigles. Apostrofació. Pronunciació lletrejada  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunci- ar-les, tenint en compte que l'accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d'això, se segueixen les regles generals d'apostrofació. Davant [...]
22. Sigles. Apostrofació. Pronunciació sil·làbica  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Davant de les sigles que es pronuncien com a mots, anomenades acrònims, s'apostrofen els articles el i la, i la preposició de, d'acord amb les regles generals d'apostrofació. l'ICEC (masculí) el PIB l'ONU (femení) l'EFTA (femení) l'UCI (femení) la IATA la UOC la UFEC la NASA d'USO de [...]
23. Apostrofació davant de mots a final de ratlla
Font Fitxes de l'Optimot
Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix: Hem facilitat la creació d'u- na empresa tecnològica. Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera  [...]
24. Apostrofació davant de símbols / Lectura de símbols
Font Fitxes de l'Optimot
valencià. ('e tancada') No obstant això, els símbols dels punts cardinals sí que s'apostrofen segons les regles ortogràfiques d'apostrofació: Tot seguit preneu el camí de l'E i no el del S. També és preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d'especialitat en què [...]
25. Sigles. Apostrofació. Pronunciació i grafia  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
A l'hora de pronunciar una sigla i d'escriure l'article definit o la preposició de que la precedeixen es produeix una dependència d'un procés respecte de l'altre; és a dir, una pronúncia pot condicionar el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura. Per [...]
26. L'article baleàric o article salat
Font Fitxes de l'Optimot
caps femení ses ses cadires, ses economies Com es veu en el quadre, en masculí, quan l'article va precedit de la preposició amb, s'usen les variants so i sos. Pel que fa a l'apostrofació, l'article salat s'apostrofa en els mateixos casos que l'article definit. L'article baleàric s'usa sobretot a [...]
27. 'desde' o 'des de'? / 'des de que' o 'des que'?
Font Fitxes de l'Optimot
viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest. Som aquí des de les quatre de la tarda. Ja pots començar des de demà. T'ho dic des de la meva experiència personal. Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de [...]
28. 'ESO' (pronunciació) / 'la ESO' o 'l'ESO'?
Font Fitxes de l'Optimot
entre vocals generalment és sonora. Pel que fa a l'apostrofació, tenint en compte que aquesta sigla comença amb vocal, s'apostrofa quan la precedeixen l'article definit la o la preposició de. Per exemple:  inscripció a l'ESO (i no inscripció a la ESO) segon curs d'ESO (i no segon curs de ESO)  [...]
29. Separació a final de ratlla de mots de títols i subtítols
Font Fitxes de l'Optimot
Els mots que formen títols i subtítols que encapçalen text no s'han de partir mai. Així, en comptes de fer: Accentua- ció i apostrofació cal fer: Accentuació i apostrofació Com es pot veure en l'exemple anterior, els elements que componen un títol o un subtítol, si cal, sí que es poden [...]
30. Traducció de l'article en els noms de lloc no catalans
Font Fitxes de l'Optimot
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple: del Caire a la Haia per l'Havana de la Manxa cap als Monegres Contràriament, en [...]
Pàgines  3 / 3 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3