pron [forma plena de es] [i la forma -se darrere verb] se. Se li emportà el barret, se le llevó el sombrero. Mirar-se al mirall, mirarse en el espejo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa una alternativa. Escriu al president o al secretari. Vindrà l'un o l'altre. Un o altre ho farà. Fes-ho tu o bé ell. O plourà o farà vent. Oés veritat oés mentida. Denota equivalència, reforçada sovint amb el mot sia. El protagonista o [...]
Hi ha verbs que tenen una forma lexicalitzada amb el pronom es i el pronom en, com ara sortir-se'n i tornar-se'n. El verb sortir, quan apareix amb la forma sortir-se'n, significa 'resoldre convenientment una situació dificultosa'. I el verb tornar, quan adopta la forma tornar-se'n, significa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ostentació de magnificència, aparell fastuós. La coronació secelebrà amb pompa i fastuositat. Les pompes del món. pompes fúnebres Cerimònies d'enterrament d'un difunt. Administració, servei, de pompes fúnebres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assumir; l'efecte. Festa catòlica en què secelebra l'elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel. El dia de l'Assumpció anirem a l'ermita. [...]