FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No perdre temps en fer una cosa, fer-la de pressa, donar-se pressa. Cuita a vestir-te, que ja són les set. Cuita, home: no t'entretinguis. Cuita a contar-m'ho: no em facis estar amb ànsia. Instar vivament. El cuitava a reaccionar. cuitar camí Avançar camí. cuitar el pas [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menys 1 1. —No ho entenc. —Manco ho entenc jo! El pixacà pot provocar vòmits més o manco forts, depenent de la quantitat ingerida. manco de Menys de. En manco d'un mes. Me'ls ha venut a manco de dos euros el quilo. més o manco Més o menys. Ens ho ha [...]