De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició a per fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:
Veniu a plaça.
Avui els nens no van a escola.
Aquest cap de setmana volen anar a muntanya.
Quan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen [...]
Els noms que habitualment es fan servir, en el català del Principat, per anomenar les diverses parts del dia són els següents:
matí (o dematí): és l'espai de temps entre que surt el sol i el moment en què està més alt.
migdia: és la part del dia en què el sol està en el punt més alt.
tarda [...]
construcció darrerament s'ha generalitzat i es troba usada també amb noms i infinitius que no tenen un sentit genèric. Per exemple: temes a debatre, qüestions a tractar. En aquests casos, però, és més habitual la construcció formada per un nom seguit de la preposició per i un infinitiu, o fer servir els verbs [...]
complement del nom oració, que es troba a dins d'un altre complement del nom. Per tant, no seria possible N'estudiarem els trets essencials de les oracions compostes.
4. Quan el complement del nom indica possessió, es tendeix a pronominalitzar amb en quan fa referència a una realitat inanimada. Ara bé, si [...]
Una de les opcions per evitar l'ús de l'article neutre lo davant d'adjectiu en registres formals és l'ús del demostratiu allò.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta construcció només és possible quan acompanya una oració relativa o un adjectiu modificat per un adverbi. En conseqüència, no s'ha [...]
En general, els complements introduïts amb un article indefinit porten el possessiu després del nom (postnominals). Per exemple:
un amic meu
un llibre seu
una carmanyola teva
Quan el nom del sintagma nominal és un terme de parentiu amb un lligam proper (de veïnatge, d'amistat, professional...), [...]
Quan s'incorpora el nom d'una institució o un organisme estranger al català, generalment se li atribueix el gènere que tindria el nom estranger si es traduís, encara que el gènere de la llengua estrangera i el del català no coincideixin. Així, cal dir:
el KGB o el Komitet Gosudarstvennoje [...]
Hi ha molts llocs que per la seva transcendència històrica o la seva qualitat artística han destacat i han convertit els seus noms en universals. En un text en català, cal fer servir les formes catalanitzades si aquests noms tradicionalment s'han traduït. Per exemple:
l'Estàtua de la Llibertat
la [...]
Els noms propis no catalans que no tenen una forma catalana adaptada d'ús general se solen pronunciar d'acord amb la llengua originària del nom propi. Cal evitar, però, les pronúncies massa forçades.
En el cas del nom propi de la cancellera alemanya Angela Merkel, la consonant g, per exemple, es [...]
societat dins la qual una altra empresa manté una participació'. Per exemple:
S'adjunta una nota de premsa de la societat participada X.
Finalment, el nom participada també s'utilitza amb el sentit de 'societat participada' en aquest mateix àmbit. Per exemple:
Representació en els òrgans de govern i [...]