Hi ha una sèrie de locucions, formades per un nom i un altre nom en aposició, que tenen una estructura subordinant, és a dir, el nom en aposició modifica el primer nom. Aquestes locucions tenen un cert grau de lexicalització, però s'escriuen separades i sense guionet. Per exemple: vagó restaurant [...]
La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una [...]
.
La casa és a un quilòmetre d'aquí.
Aquesta mera localització amb el verb ser també es fa servir amb una construcció d'infinitiu o amb la preposició amb (per expressar coincidència entre dos individus o entitats). Per exemple:
En Ricard és a comprar el pa.
L'administratiu és amb la cap del [...]
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
puc, pogut, pugui... (de poder)
volgut, vulgui... (de voler)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]
Els compostos a la manera culta, és a dir, aquells el primer
element dels
quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades
en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar
la
independència dels conceptes expressats per cada constituent. Per
exemple: tractat
hispano-americà [...]
L'ús de l'adverbi com per indicar exemples és adequat. Per exemple:
Poesies com aquesta mostren el pensament de la fi de segle.
Hi ha problemes d'interès comú, com la crisi econòmica i la contaminació atmosfèrica.
Per qüestions de claredat expressiva, hi ha contextos en què l'adverbi com sovint [...]
Les formes potser i pot ser tenen significats diferents.
L'adverbi potser denota la possibilitat del que es diu. Equival a tal vegada, probablement. Per exemple:
Potser vindran demà.
Potser ja és massa tard.
En canvi, la construcció pot ser està formada pel verb poder i l'infinitiu del [...]
La locució per si sol
o per si sola es fa servir
com a
expressió reflexiva, per indicar que el referent del nom que acompanya és l'única entitat afectada per algun fet. Tot i que aquesta expressió no la recull explícitament la normativa, té molt d'ús en català i és admissible al costat de la [...]
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
Quan hi ha contacte entre una preposició àtona i una de tònica, generalment es mantenen les dues preposicions. Per exemple:
En aquesta bicicleta hi poden pujar persones de fins a noranta quilos.
No ens van sorprendre perquè els vam veure arribar de dins estant.
Això no obstant, en alguns casos [...]