Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.004
|
21.
Pronúncia dels mots jo, ja
Font
Fitxes de l'Optimot
En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies [...]
|
|
22.
Separació de mots a final de ratlla / Separació de diftongs i triftongs
Font
Fitxes de l'Optimot
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
|
|
23.
plural de mots acabats en -x / índex o índexs? / fax o faxos?
Font
Fitxes de l'Optimot
índexs
faxos
Els mots plans o esdrúixols acabats en -x (amb so de 'cs') formen el plural afegint una -s a la forma de singular. En aquests casos, les formes de singular i plural es pronuncien exactament igual. Per exemple: artífex (singular) i artífexs (plural); índex i índexs; còdex i còdexs [...]
|
|
24.
Mots acabats en '-enni': 'bienni', 'trienni', etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.
Cal [...]
|
|
25.
Separació de mots a final de ratlla / Separació de dígrafs: 'ny', 'ss', 'ix', etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
separen són: ll, ny, gu i qu. Per exemple:
pa-lla
ca-nya
an-gui-la
en-ques-ta
En canvi, hi ha altres parelles de consonants que sí que se separen. Són les següents: l·l, rr, ss, ix, sc, tg, tj i tx. Aquestes parelles es trenquen a final de ratlla: una lletra queda amb la síl·laba anterior i l'altra amb [...]
|
|
26.
Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià
Font
Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
|
|
27.
Accentuació en mots derivats per prefixació i compostos: superfí, superbò, usdefruit
Font
Fitxes de l'Optimot
(còncau),
usdefruit
(ús).
Ara bé, en el cas de mots compostos que s'escriuen amb guionet, cada formant conserva la forma gràfica original. Per exemple:
barba-ros,
no-res,
pèl-ras,
vint-i-u,
fru-fru;
Pèl-de-ca (muntanya del Ripollès), etc.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis [...]
|
|
28.
Pronúncia dels mots altre, nosaltres, vosaltres / Emmudiment de la ela a l'interior de mot
Font
Fitxes de l'Optimot
En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]
|
|
29.
Pronunciació dels mots arbre i marbre / Emmudiment de la erra a l'interior de mot
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]
|
|
30.
Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella [...]
|
