o relació qualitat-preu. Per exemple:
El màrqueting boca-orella va funcionar molt bé.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.1a i 4.4.2.2k) [...]
és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
germà i sa germana;
quan és una forma del verb sonar (en parlars baleàrics): Jo son es piano des que tenc cinc anys.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
(còncau),
usdefruit
(ús).
Ara bé, en el cas de mots compostos que s'escriuen amb guionet, cada formant conserva la forma gràfica original. Per exemple:
barba-ros,
no-res,
pèl-ras,
vint-i-u,
fru-fru;
Pèl-de-ca (muntanya del Ripollès), etc.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis [...]
estranger; per exemple: kiwi, swing; bypass, playback.
Convé recordar que els noms de les lletres no s'apostrofen: la ela, davant de u.
En la tradició ortogràfica
valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions
efe, ele, eme, ene, erre i esse.
Font: Ortografia [...]
pronom relatiu no precedit de preposició: el llibre que vols;
quan és una conjunció: Vull que entris;
quan és una conjunció que introdueix interrogatives totals: Que plou?
quan és un adverbi: Que ruc!
quan és un adjectiu quantitatiu: Que cotxes tenen!
Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
, Només es veu un sol color, Ho han de fer ells sols;
quan és una forma del verb soler: Sol venir els dijous, Sols anar a cine?;
quan és un adverbi: Ni tan sols l'han esmentat.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
de la primera lletra de
les quals comença per vocal: l'ftalat de potassi, l'zwitterió (llegit l'esvitterió). En aquests casos, tampoc no es fa servir l'apòstrof ni amb l'article femení la ni amb la preposició de: la ftiriasi, de Schlacht.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans [...]
