que no hi ha diftong
En situacions en què la i ola u formaria diftong amb la vocal contigua, la dièresi indica que la i ola u s'ha de pronunciar separadament de les altres, és a dir, en cops de veu diferents. Per exemple: en el mot fei-na, la i forma diftong amb la vocal precedent, i, com que no hi [...]
Les formes marededeu i mare de Déu tenen significats diferents.
Una marededeu és una imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica. Per exemple:
Els pastors van trobar una marededeu dins d'una cova dela muntanya.
En canvi, amb la construcció mare de Déu es fa referència [...]
El mot vessant és masculí quan fa referència al coster que uneix el tàlveg i la carena ola base amb el cim d'una muntanya. Per exemple:
El vessant nord dela muntanya és rocallós.
En certs casos, vessant pot ser tant masculí com femení:
Si té el significat de 'aiguavés'. Per exemple:
Van [...]
Actualment, el topònim oficial dela capital de l'illa de Mallorca és Palma.
La Llei 8/2008, de 5 de juny, de modificació dela Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca, estableix que la forma oficial del topònim és Palma, i no Palma de Mallorca. Aquest canvi de [...]
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
Quan lae final decerts noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir dela terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
Èlia La síl·laba tònica d'aquest nom de persona és la primera, és a dir, es tracta d'un mot esdrúixol. Per tant, cal pronunciar-lo i escriure'l amb accent obert sobre lae: Èlia. [...]
Les formes maldecap i mal de cap tenen significats diferents.
Un maldecap és una preocupació. El plural d'aquest substantiu és maldecaps. Per exemple:
Haver d'estar pels nens li representa un maldecap.
La nova feina li porta molts maldecaps.
En canvi, un mal de cap és, literalment, un [...]
s'utilitza reforçat amb altres elements: com ara, com és (o com són) o com és ara. Per exemple:
Hi ha una exposició d'un gran pintor català com ara / com és ara / com és Miró.
Hi ha una exposició de grans pintors catalans, com són Miró, Dalí, etc.
Font: Gramàtica dela llengua catalana de l [...]