Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.406
|
121.
'dret a' o 'dret de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
|
|
122.
Usos de conforme
Font
Fitxes de l'Optimot
'conformement'. Per exemple:
Totes les accions s'han fet conforme a les normes.
Cadascú pensa conforme amb les seves experiències.
Amb tot, de vegades es fa servir el mot conforme amb un valor de conjunció que no té. En aquests casos, cal substituir aquest mot per altres alternatives. Per exemple:
A mesura [...]
|
|
123.
'sopar de traje' o 'sopar de cabasset'? / Com es diu 'cena de sobaquillo' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
Per designar un sopar (o qualsevol àpat en general) informal, habitualment de moltes persones, en què els comensals porten ells mateixos els entrepans o les carmanyoles amb el menjar, les formes documentades amb ús, segons el lloc, són sopar d'entrepà, sopar de cabasset, sopar de carmanyola (o de [...]
|
|
124.
Plural de noms de persona: els Joseps Maries o els Josep Maria? / Plural de cognoms, dinasties i llinatges: els Àustries o els Àustria?
Font
Fitxes de l'Optimot
1. Els noms de persona, quan fan referència a una col·lectivitat de persones amb el nom coincident, s'escriuen en plural (i per fer-lo, s'apliquen les mateixes normes que s'utilitzen per a la formació de plural dels noms comuns). Per exemple:
De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.
En [...]
|
|
125.
Oracions de relatiu: explicatives i especificatives / Oracions de relatiu: amb coma o sense coma? / Els turistes, que estaven marejats,... i Els turistes que estaven marejats...
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan una oració de relatiu complementa un nom que la precedeix (l'antecedent), s'anomena adjectiva perquè fa la funció que faria un adjectiu, és a dir, de complement del nom. Per exemple:
El noi que xerra equival a El noi xerraire
L'home que bada equival a L'home badoc
Les oracions de relatiu [...]
|
|
126.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Galícia
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Galícia és gallec -ega.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de províncies de la Comunitat Autònoma de Galícia són els següents:
Corunya, la: corunyès -esa
Lugo: de Lugo
Ourense: d'Ourense
Pontevedra: de [...]
|
|
127.
Ortografia de 'p' i 'b' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
|
|
128.
Criteris de redacció de la invitació
Font
Fitxes de l'Optimot
següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi [...]
|
|
129.
Règim verbal de cuidar: cuidar de o cuidar-se de?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
|
|
130.
bòfia de Torremàs o avenc de Montserrat Ubach?
Font
Fitxes de l'Optimot
S'han aprovat les denominacions bòfia de Torremàs i avenc de Montserrat Ubach per designar dos elements geogràfics diferenciats situats al mateix indret de Canalda, en el municipi d'Odèn (Solsonès): d'una banda, bòfia de Torremàs fa referència a l'obertura en el cingle; de l'altra, avenc de [...]
|
