Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.
Amb verbs com ara assajar, dir [...]
Els noms propis de persona, segons els usos característics de cada parlar, poden anar precedits, en singular, de l'article personal (en/na) o de l'article definit (el/la), que en aquest cas també fa d'article personal. L'article personal en/na només té formes de singular i s'usa amb noms en [...]
Davant del nom de les comarques catalanes, cal escriure-hi l'article definit, llevat del cas d'Osona. Per exemple: Les dues comarques afectades per les pluges són el Priorat i la Garrotxa.
En alguns casos, quan el nom de la comarca va introduït per una preposició, tradicionalment s'elideix l [...]
Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els:
a + es: as
de + es: des
per + es: pes
ca + es: cas
Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per [...]
En una coordinació de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple:
La producció i el disseny de l'espectacle són a càrrec d'una altra empresa.
Si teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult.
Això no obstant [...]
La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.
En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:
Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Pel que fa a l'última construcció, després que + verb [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
existir).
L'equip mèdic pot i ha d'actuar en una situació d'emergència (i no ...ha i pot actuar en una situació d'emergència).
Ara bé, aquesta construcció no és possible si el subjecte apareix entre la forma verbal haver de i l'infinitiu. Per exemple:
En una situació d'emergència, l'equip mèdic pot i ha [...]