Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.269

171. full o fulla?
Font Fitxes de l'Optimot
Tot i que les denominacions full i fulla designen conceptes similars, cal saber quin és el significat adequat en cada cas. La forma full designa el tros de paper rectangular i prim. Així doncs, tot el que es relaciona amb el paper o una làmina de qualsevol material són fulls. Per exemple: un [...]
172. baixar o abaixar?
Font Fitxes de l'Optimot
. Aquest cap de setmana la temperatura baixarà. Els preus no baixen mai. En canvi, quan baixar significa 'portar una cosa o algú de dalt a baix', és transitiu i duu complement directe. Per exemple: Ja he baixat les maletes. Has de baixar la roba del terrat. Pots baixar el nen de la trona? D'altra banda [...]
173. 'enlloc' o 'en lloc'?
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes enlloc i en lloc tenen significats diferents. L'adverbi enlloc significa 'en cap lloc'. Per exemple: He perdut les claus del pàrquing i no les trobo enlloc. En canvi, la construcció en lloc sol anar seguida de la preposició de (en lloc de), i vol dir 'en comptes de'. Per exemple [...]
174. Pronom relatiu en complements preposicionals: el qual, qui o què / el tema del que parles o el tema de què parles?
Font Fitxes de l'Optimot
preposicions i locucions prepositives. Cal tenir en compte que no s'usa amb damunt o davall (sí que és possible amb damunt de i davall de), ni amb locucions com respecte a o per consideració a, casos en què es fa servir el pronom el qual. Per exemple: L'actriu de qui parles tenia una casa a Cadaqués. El [...]
175. entregar o lliurar? / entrega o lliurament?
Font Fitxes de l'Optimot
Tant el verb lliurar com el verb entregar expressen el significat de 'posar en poder, a la discreció, d'algú'. Per exemple: M'han lliurat un paquet. M'han entregat un paquet. Igualment, les accions corresponents als verbs lliurar i entregar s'expressen amb els noms lliurament i entrega [...]
176. 'gust a' o 'gust de'? / 'olor a' o 'olor de'? / 'pudor a' o 'pudor de'?
Font Fitxes de l'Optimot
gust de olor de pudor de Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple: Aquest pastís té gust de llimona. Sento olor de roses. Fa pudor de cremat. No [...]
177. Usos de com i com a amb el verb conèixer / Coneguda com boixac o coneguda com a boixac?
Font Fitxes de l'Optimot
Un dels significats del verb conèixer és 'designar habitualment una cosa o algú amb un nom determinat'. En aquest cas, el verb pot portar un complement encapçalat per la preposició com a. Per exemple: Aquesta planta es coneix com a boixac. Cal tenir en compte que si el sintagma va introduït per [...]
178. 'Lledó' o 'Lladó': amb 'e' o amb 'a'?
Font Fitxes de l'Optimot
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Lladó. Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle X? és Lledó, ja que prové del llatí LOTONE ('lledó, lledoner') i presenta una evolució regular a partir de la forma llatina posterior LEDONE [...]
179. enfront o enfront de?
Font Fitxes de l'Optimot
La forma enfront significa, en sentit físic, 'davant per davant' i es pot fer servir com a adverbi o com a preposició. Per exemple: De sobte se'l va trobar enfront de la porta de casa. Buscava la biblioteca i resulta que la tenia enfront. Cal tenir en compte que, usada com a preposició, va [...]
180. Com es diu promedio en català? / mitja o mitjana?
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Matemàtiques
En català, és freqüent sentir parlar de el promig o la mitja d'edat d'un grup de persones, el que guanya de promig un traductor o els gols que es fan de promig en una competició de futbol. Però els mots promig i mitja són una mala adaptació en català dels termes castellans promedio i media. La [...]
Pàgines  18 / 327 
<< Anterior  Pàgina  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  Següent >>