El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]
Quan es vol indicar el vehicle que algú utilitza per desplaçar-se, tant es pot fer servir la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Plovia però va venir amb bicicleta.
Aniran de vacances en tren.
Avui aniré a treballar amb moto.
Arribarem en avió.
Ara bé, convé notar que van amb la [...]
Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni [...]
i fes-la entrar a casa.
En canvi, quan funciona com a verb intransitiu, significa fer crits. Per exemple:
No cridis, que em fa mal el cap.
En aquest cas, si hi introduïm un complement de persona, cal substituir-lo pels pronoms li o els, ja que es tracta d'un complement indirecte. Per exemple:
No [...]
Per expressar la situació d'algú o alguna cosa en un lloc s'usa el verb ser. Ara bé, en el cas que es vulgui afegir, a la simple localització, un matís de duració o permanència, també es pot fer servir el verb estar. Per exemple:
Avui a la tarda serem a l'exposició.
Avui a la tarda serem a l [...]
persona del plural, el verb de l'oració relativa pot anar en tercera persona del plural o pot concordar amb el subjecte del verb copulatiu. Per exemple:
Uns dels que defensem/defensen l'actuació del govern legítim som nosaltres.
Font: Gramàtica dela llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13 [...]
preposició que introdueix l'expressió temporal. Aquesta construcció, però, és pròpia de registres col·loquials. Per exemple:
Som a dissabte o Som dissabte.
Font: Gramàtica dela llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.2, 22.3.2.1 i 31.2.3d)
[...]
Sant Martí de Centelles
El nom oficial dela capital del municipi de Sant Martí de Centelles és Sant Martí de Centelles, i no l'Abella, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
sempre recordaré.
En el cas que es vulgui fer referència als fets de l'1 d'octubre de 2017 (data que és coneguda amb aquesta denominació, i no amb la forma el primer d'octubre de 2017), si es vol fer servir aquesta data en la denominació d'una via urbana o d'un organisme o entitat, cal recordar que [...]
l'Esquirol La denominació oficial d'aquest municipi és l'Esquirol. Des de l'any 2014 el topònim l'Esquirol substitueix el nom Santa Maria de Corcó, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009. [...]