Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.947
|
171.
les Piles o les Piles de Gaià?
Font
Fitxes de l'Optimot
les Piles de Gaià El nom oficial del municipi i de la capital del municipi de les Piles de Gaià és les Piles de Gaià, i no les Piles, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
|
|
172.
Imperfet de subjuntiu del verb ésser o ser / sigués o fos?, siguéssim o fóssim?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes més generals de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser o ser són les següents:
fos o fora
fossis o fores
fos o fora
fóssim o fórem
fóssiu o fóreu
fossin o foren
Les variants amb essa al radical (sigués, siguessis, sigués, siguéssim, siguéssiu, siguessin i siguera, sigueres, siguera [...]
|
|
173.
Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / es basa en destacar o es basa a destacar?
Font
Fitxes de l'Optimot
:
La teoria es basa a destacar els fets sorprenents.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)
[...]
|
|
174.
Segona persona de plural de l'imperatiu / 'respongueu' o 'responeu'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
|
|
175.
Plural de comunitat autònoma: CCAA o CA? / Sigla de comunitat autònoma
Font
Fitxes de l'Optimot
La sigla de comunitat autònoma és CA. Quan aquesta denominació es fa servir en plural, cal evitar la duplicació de les lletres de la sigla com a marca de plural (CCAA). Així, l'abreviació de comunitats autònomes és CA o bé CAs.
[...]
|
|
176.
Verbs de la tercera conjugació amb dues formes: amb -eix- i sense / acut o acudeix?, consenti o consenteixi?, ment o menteix?
Font
Fitxes de l'Optimot
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
|
|
177.
Sonorització o ensordiment de la essa en posició final no absoluta: els avis, els savis...
Font
Fitxes de l'Optimot
En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació:
Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so de la s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels [...]
|
|
178.
Ús de l'article davant de noms de festivitats: el Sant Joan o Sant Joan? / Preposició en noms de festivitats: al Nadal o per Nadal?
Font
Fitxes de l'Optimot
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]
|
|
179.
anar de compres o anar a comprar?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió castellana ir de compras és equivalent, en català, a l'expressió anar a comprar. L'expressió anar de compres, malgrat l'ús que se'n fa, no és normativa.
De la mateixa manera, en lloc de dir He fet moltes compres, cal dir, per exemple, He comprat molt.
[...]
|
|
180.
Topònims i gentilicis de la Franja de Ponent
Font
Fitxes de l'Optimot
Baix Cinca: del Baix Cinca
Benavarri: benavarrès -esa
Calaceit: calaceità -ana
Fraga: fragatí -ina
Franja: franjolí -ina
Llitera: lliterà -ana
Matarranya: del Matarranya
Ribagorça: ribagorçà -ana
Tamarit: tamarità -ana
Vall-de-roures: vall-de-rourà -ana
[...]
|
