Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple:
admès (i no admitit)
omès (i no omitit)
permès (i no permitit)
remès (i no remitit)
[...]
Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple:
encès (i no encengut)
pretès (i no pretendit)
confós (i no confundit)
infós (i no infundit)
En canvi, el verb pondre i els que [...]
Els adverbis enrere i endarrere s'escriuen amb -e final, així com l'adverbi o preposició rere. Per exemple:
Tira't enrere si no vols caure cingle avall. (i no enrera)
Han quedat endarrere i no els hem vist més. (i no endarrera)
Empitjora dia rere dia. (i no rera)
Les variants enradere (o [...]
Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:
batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...)
cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...)
córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)
fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre [...]
Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:
batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...)
cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...)
córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)
fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre [...]
inadequada, en expressions que cal construir amb una altra forma verbal o locució. Per exemple:
Em fa l'efecte que no duraran gaire (i no Em dona la impressió que no duraran gaire).
La seva relació ha fet parlar molt (i no La seva relació ha donat molt que parlar ).
No tenim temps d'anar-hi durant el [...]
En català, el pronom vostè no apareix quan fa de subjecte, si no és que es tracta de casos en què es vol marcar un contrast. Així, a diferència del que fan altres llengües, el pronom vostè no es troba mai darrere del verb, sinó que generalment s'elideix. Per exemple:
Ha triat pagar amb targeta [...]
Malgrat que, de vegades, en registres col·loquials s'utilitza el mot com davant de la preposició final per (o per a) o la conjunció perquè, aquesta construcció no és pròpia dels registres formals. Per exemple:
No s'ha anunciat prou perquè se'n puguin assabentar (i noNo s'ha anunciat prou com [...]
L'ús redundant del pronom en amb el verb haver-hi no és acceptable. Per exemple:
No hi ha suc. (i noNo n'hi ha suc.)
Hi havia massa gent. (i no N'hi havia massa gent.)
Al bar hi ha dues conegudes. (i no ...n'hi ha dues conegudes.)
Ara bé, en registres informals, en valencià el verb haver-hi [...]
Els participis dels verbs acabats en -cloure (concloure, descloure, encloure, excloure, incloure, recloure) acaben en -clòs. Per exemple:
conclòs (i no concluït ni conclogut)
exclòs (i no excluït ni exclogut)
inclòs (i no incluït ni inclogut)
reclòs (i no recluït ni reclogut)
[...]