A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar enla ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la [...]
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular li coincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de [...]
En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició.
Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem [...]
l'última en/a/de llevar-se.
Va ser l'únic en/a/de no voler admetre que s'havia equivocat.
No obstant això, en registres formals és preferible fer servir les preposicions a o de. Per exemple:
Sigues el primer a tastar el nou menú de degustació.
Els últims d'arribar a la meta només rebran un diploma [...]
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]
Posa la calefacció.)
Amb certs aparells i mecanismes, i també quan es parla d'un motor, també és possible fer servir encendre. Per exemple:
Encén el televisor, que fan les notícies.
[...]
La construcció en què es pot trobar en diferents contextos. Un dels casos en què apareix és en oracions interrogatives directes o indirectes en les quals la preposició en precedeix l'interrogatiu què. En aquests casos, l'interrogatiu què es pot substituir per 'quin motiu', 'quin argument', 'quina [...]
La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple:
Som al maig i anem de cara a l'estiu.
Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple:
De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]
El verb basar-se regeix un complement introduït per la preposició en. Per exemple:
Les seves suposicions es basen en les coses que ha observat.
Ara bé, quan aquest verb es troba davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple [...]
, vis-a-vis.
En canvi, s'escriuen aglutinats algunsmots de creació onomatopeica o expressiva que, generalment, tenen un significat més concret, com cucut, puput, frifrit, marrameu, quiquiriquic, taral·lirot, tururut, corimori, clocpiu, napbuf, ratbuf, i del llenguatge infantil, com bobò, cocou, oioi, tatà [...]