En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes dela vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple:
escolta (lae i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta)
dies (lae s'ha de [...]
El so dela g de gerani odela j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant dee, i i s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
Montserrat Ubach designa la cavitat subterrània.
Arran d'aquest acord, s'actualitzarà el corpus toponímic del Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya, amb la inclusió d'aquestes dues denominacions com a topònims generals.
[...]
El terme índex de preus de consum designa l'índex calculat per l'autoritat estadística competent que mesura la variació dels preus dels béns de consum en un període determinat.
Tot i que la forma índex de preus al consum és més utilitzada, lingüísticament resulta més adequat l'ús dela [...]
donar menjar, donar beure i donar mamar
Les expressions donar menjar, donar beure i donar mamar es construeixen sense la preposició de. Per exemple:
Si té gana, dona-li menjar.
Van venir molt assedegats i els vam donar beure.
La nena ja té un any i la mare encara li dona mamar.
[...]
passos (plural de pas) passes (plural de passa)
Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit.
El mot pas (en plural, passos) té un sentit molt [...]
El substantiu por pot anar seguit tant dela preposició de com dela preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
, que s'escriu dièresi a proïsme i lluïsme perquè aquesta terminació no pertany al sufix -isme.
4. En els mots amb les terminacions llatines -um i -us. Per exemple: aquàrium, harmònium; Màrius.
5. En els mots duumvir, triumvir i derivats.
Cal tenir present que no s'escriu dièresi sobre la i ola u de [...]
La denominació habitual d'aquest país és Micronèsia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estats Federats de Micronèsia.
El codi ISO que representa aquest país és FM.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l [...]
La denominació habitual d'aquest país és Xina, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Popular de Xina.
El codi ISO que representa aquest país és CN.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i [...]