La denominació habitual d'aquest país és Micronèsia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estats Federats de Micronèsia.
El codi ISO que representa aquest país és FM.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l [...]
La denominació habitual d'aquest país és Xina, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Popular de Xina.
El codi ISO que representa aquest país és CN.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i [...]
les focalitzacions.
1. Dislocacions
Quan es desplaça un element que aporta informació coneguda, l'ús dela coma serà diferent segons si el desplaçament és a la dreta o l'esquerra de l'oració:
Si un element conegut es desplaça cap a la dreta, se separa amb coma dela resta de l'oració i, a més, es [...]
En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple:
Quin tipus de problema tens?
Les dues classes de pastes són igualment bones.
En general, quan el nom del sintagma preposicional [...]
Les formes marededeu i mare de Déu tenen significats diferents.
Una marededeu és una imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica. Per exemple:
Els pastors van trobar una marededeu dins d'una cova dela muntanya.
En canvi, amb la construcció mare de Déu es fa referència [...]
Calonge de Segarra
El nom oficial dela capital del municipi de Calonge de Segarra és Calonge de Segarra, i no Dusfort, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
Actualment, el topònim oficial dela capital de l'illa de Mallorca és Palma.
La Llei 8/2008, de 5 de juny, de modificació dela Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca, estableix que la forma oficial del topònim és Palma, i no Palma de Mallorca. Aquest canvi de [...]
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
Hi ha verbs dela tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.
Un d'aquests verbs és [...]