amb per actualment s'utilitza col·loquialment encertsparlars (pel matí, per la tarda, per la vesprada...), però s'evita en els registres formals.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.2b)
[...]
En català, per expressar que una cosa molesta o enfastideix per la seva excessiva llargària i monotonia es poden fer servir diversos mots o expressions col·loquials: llauna, tabarra, murga, gaita, etc. Per exemple:
Avui farem el tema dos de literatura i serà una tabarra; la classe es farà molt [...]
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, enalgunsparlars, al costat de la [...]
.
Enalguns casos hi ha una certa fluctuació i es poden usar els topònims amb article o sense. Això succeeix amb alguns continents (Àfrica / l'Àfrica), certs països (Xina / la Xina; Argentina / l'Argentina) i algunes regions administratives o naturals (Toscana / la Toscana; Sàhara / el Sàhara).
Tant [...]
.
Aquest criteri també afecta els mots prefixats amb un manlleu adaptat que ha passat a formar part de la llengua i, per tant, ja és una paraula catalana. És el cas del mot anglès stop, que en català s'ha adaptat amb e- inicial, estop, i forma el derivat autoestop.
En canvi, aquesta e no es troba en els [...]
En català, la construcció d'aquí (a) es fa servir per dir 'al cap de (un espai de temps) a comptar des d'ara'. Malgrat que és habitual la supressió de la preposició a, en els registres formals se sol mantenir aquesta preposició. Per exemple:
Tornarà del viatge d'aquí (a) una setmana.
Tornem d [...]
Pel que fa a la concordança en oracions copulatives, cal tenir en compte dos casos particulars:
1. Amb un nom col·lectiu com a subjecte
Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d'una oració copulativa, el verb concorda amb l'atribut. Així:
Si l'atribut [...]
A l'hora d'ordenar alfabèticament un conjunt d'elements, pot ocórrer que algunsd'aquests elements, o tots, siguin grups de paraules. En aquest cas existeixen dos sistemes d'ordenació diferents: l'ordenació contínua, o ordenació lletra per lletra, i l'ordenació discontínua, o ordenació mot per mot [...]
L'adjectiu normalitzat invasiu, invasiva es refereix al procediment mèdic per al tractament o la diagnosi que comporta una incisió o una inserció d'un instrument a través de la pell o d'una cavitat corporal. Així, una ecografia es considera un procediment exploratori no invasiu i, en canvi, una [...]
El nom impàs, que ve del francès impasse, no està recollit per la normativa.
Altres mots que poden equivaler a impàs, segons el significat i el context d'ús, són els següents:
'moment d'estancament': punt mort, carreró sense sortida, cul-de-sac, atzucac. Per exemple:
El diàleg està en un [...]