Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 211
|
81.
Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / confia en tenir un futur o confia a/de tenir un futur?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:
Hem de pensar en el futur dels joves.
Mostra un gran interès en la lectura de l'obra.
Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en [...]
|
|
82.
Pronúncia de 'espatlla', 'vetlla', 'motlle', etc. / Grup '-tll-' (consonants laterals)
Font
Fitxes de l'Optimot
, i la grafia utilitzada per representar-lo és tl (espatla,
pronunciat espal·la). Per exemple:
En català central i nord-occidental: els mots ametlla, espatlla, vetlla (vetllar)
motlle, es pronuncien amell·lla, espall·lla, vell·lla,
moll·lle, com una ela doble geminada.
En els parlars valencians [...]
|
|
83.
'extrany' o 'estrany'? / 'extranger' o 'estranger'? / 'extendre' o 'estendre'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha una sèrie de mots que, de vegades, s'escriuen i es pronuncien erròniament amb ex- inicial en lloc de es-. Tot seguit es recullen els més habituals:
No s'escriu...
S'escriu...
explaiar
esplaiar
explanada
esplanada
expoliar
espoliar
exprémer
esprémer
extendre (i [...]
|
|
84.
al·locució o elocució?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes al·locució i elocució tenen significats diferents.
Una al·locució és un discurs breu. Per exemple: L'al·locució del director no em va agradar.
En canvi, una elocució és la manera d'articular els sons. També fa referència a la tria i col·locació dels mots amb què s'expressen els [...]
|
|
85.
Pseudoderivats o falsos derivats: o o u?, b o v?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte.
Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]
|
|
86.
Accent diacrític: déu o deu?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en [...]
|
|
87.
Ortografia de 'c' i 'qu'
Font
Fitxes de l'Optimot
present, però, que també podem trobar la combinació q + u en mots com quatre, adequar o qüestió. S'escriu q davant de u quan la u (o ü davant de e, i) forma diftong creixent amb la vocal següent:
quatre (qua-tre), adequar (a-de-quar), quantitat (quan-ti-tat), quota (quo-ta), qüestió (qües-ti-ó), [...]
|
|
88.
reflexant o reflectant?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb que està relacionat amb el nom reflex i que designa l'acció d'emmirallar és reflectir. L'adjectiu corresponent és reflector, reflectora. Així, un vidre que reflecteix alguna cosa (la llum, per exemple) és un vidre reflector. La forma oposada és antireflector, antireflectora.
Els mots [...]
|
|
89.
Sigles i acrònims: lexicalització
Font
Fitxes de l'Optimot
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
|
|
90.
Accent diacrític: sí o si?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sí, sís i si, sis.
S'escriu sí, sís en els casos següents:
quan és un adverbi d'afirmació: Diu que sí [...]
|
