En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela: legítim liberalism [...]

Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella. Malg [...]

En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple: clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple) sopar (pronunciat  [...]

Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars. En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència. A més a més, en gironí es pronun [...]

Com a norma general, les sigles s'escriuen en majúscules. Per exemple: UGT (Unió General de Treballadors) LODE (Llei orgànica reguladora del dret a l'educació) DNI (document nacional d'identitat) IVA (impost sobre el valor afegit) Les sigles corresponents a noms propis i que es llegeixen [...]

La pronúncia més estesa de la sigla ESO, que fa referència a l'educació secundària obligatòria, és amb e i o tancades, i amb essa sorda (com a quisso). No obstant això, si es percep com un mot comú de la llengua i no tant com una sigla, també és admissible sonoritzar la s (com a bisó), ja que la s [...]

Els compostos cultes són aquells el primer element dels quals és una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i (per exemple, afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-), i s'escriuen sempre sense guionet. Per exemple: afroasiàtic, economicofinancer, fisic [...]

El mot euro es pronuncia diferent, segons la procedència de cada parlant:  - En català central i a Menorca i a les Pitiüses, la e d'aquest mot es pronuncia oberta i la vocal final es pronuncia u. - A Mallorca, la e es pronuncia oberta i la o final es pronuncia tancada. - En català occidental, [...]

De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta. És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars valenc [...]

És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen. Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]