FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doldre's (d'una cosa) amb plors, planys i altres manifestacions de dolor. Ara tots lamenten la seva mort. Doldre's, queixar-se amargament, (d'una cosa). Ara lamenta la seva lleugeresa. Nocal lamentar, sortosament, cap desgràcia personal. Queixar-se amargament. El professor es lamentà de [...]
Els noms propis no catalans que no tenen una forma catalana adaptada d'ús general se solen pronunciar d'acord amb la llengua originària del nom propi. Cal evitar, però, les pronúncies massa forçades.
En el cas del nom propi de la cancellera alemanya Angela Merkel, la consonant g, per exemple, es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mullar o impregnar amb una dissolució de sabó. La roba, encara l'heu d'ensabonar. Recobrir amb l'escuma formada amb aigua i sabó. Ensabonar-se abans d'afaitar-se. Adreçar (a algú) lloances falses o exagerades. Ja t'ho faré, nocal que m'ensabonis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inscriure en una matrícula. El secretari no la volgué matricular perquè li faltava un paper. Fer inscriure en una matrícula. Ahir vaig matricular la meva germana a la universitat. La Cristina s'ha matriculat a l'assignatura de dret romà. Cal matricular els ciclomotors. [...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu):
estigués
estiguessis
estigués
estiguéssim
estiguéssiu
estiguessin
Cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (algú o alguna cosa) d'una banda, d'una cosa, com no devent participar-hi més. De la llista de candidats cal excloure aquestes dues persones. No admetre l'entrada (d'algú), privar-ne l'admissió, refusar-li la participació. Excloure algú d'una assemblea, d'una [...]
paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb convenir és convén.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb convenir és conveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple [...]
L'adjectiu que fa referència a una cosa que pot ser inscrita és inscriptible, no pas inscribible.
Així, no s'ha de dir Garanties inscribibles en el registre de la propietat intel·lectual, sinó que cal dir Garanties inscriptibles en el registre de la propietat intel·lectual.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Opinió sobre el que cal fer en un afer, pensar d'alguna cosa, la inferència que cal treure'n, etc. El seu parer és que no ho hem d'acceptar. Que cadascú digui, manifesti, el seu parer. Som del mateix parer. Segons el meu parer. Jo soc de parer contrari. a parer de Segons el [...]