Malgrat l'ús general que es fa del mot apreci i encara que el verb apreciar sigui normatiu, en català s'ha de dir afecte, estima o estimació. Així doncs, en comptes de dir:
És un noi molt simpàtic, de seguida li vaig agafar apreci
Des que la va enganyar en els diners de l'herència no li té cap [...]
Els adjectius acabats en les terminacions -aç, -iç i -oç tenen una única terminació per al singular i dues per al plural, és a dir, presenten la flexió següent:
Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
eficaç
eficaç
eficaços
eficaces
feliç
feliç
feliços [...]
La preposició de es fa servir en casos de coordinació en què s'omet el nucli nominal d'un dels components de la coordinació i també el verb (i, per tant, no hi pot haver pronominalització). Per exemple:
Tinc una pilota blava i una de negra. (i no ...i una negra)
Dibuixa dos triangles petits i un [...]
La denominació oficial d'aquest municipi és Brunyola i Sant Martí Sapresa. Des de l'any 2018 el topònim Brunyola i Sant Martí Sapresa substitueix el nom Brunyola, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
En català, per designar la nit que precedeix les festivitats de Nadal i de Cap d'Any, cal dir nit de Nadal en comptes de nit bona i nit de Cap d'Any en comptes de nit vella.
Si no es vol fer referència específicament a la nit sinó a tot el dia, es poden fer servir les formes descriptives següents [...]
Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents.
Diftongs decreixents [...]
El verb frapar és un gal·licisme que en català només és admissible en registres col·loquials. Alguns equivalents de la llengua general són, per exemple, impactar, commoure, afectar, colpir, emocionar, escruixir. Per exemple:
La notícia de l'accident m'ha impactat molt.
Pel que fa a l'adjectiu fr [...]
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil [...]
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]