Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st i -xt poden fer el plural de dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Així, el plural de risc pot ser riscs o riscos, el de cost pot ser costs o costos, i el de pretext, pretexts o pretextos.
Els noms i els adjectius acabats [...]
Si es fa referència a un sol premi, es fa servir el singular:
Ha guanyat un Oscar.
Aspira a guanyar l'Oscar al millor actor.
En canvi, si s'està parlant de més d'un premi o dels premis en general, es fa servir el plural:
L'actriu de qui et parlo té quatre Oscars.
Els Oscars se celebren a Los [...]
Les formes cadascun, cadascuna
i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part
d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]
La construcció bo i + gerundi es fa servir per donar més rellevància al valor de simultaneïtat que expressa el gerundi respecte del verb principal. Per exemple:
Bo i esperant que pugueu assistir a l'acte, rebeu una salutació cordial.
N'hem parlat bo i pujant amb l'ascensor.
Una altra manera de [...]
Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple:
Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.
No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin.
També hi ha altres connectors que també [...]
La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]
) o pot no coincidir-hi (tra-ï-dor).
En els casos que s'expliquen a continuació, doncs, apareix aquesta dièresi que indica que no hi ha diftong.
1. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels [...]
Les formes binocles i prismàtics es fan servir per designar l'aparell òptic format per un parell d'ulleres graduables, una per a cada ull, muntades sobre un mateix suport. Aquest aparell s'utilitza per mirar objectes llunyans. Per exemple:
En Pol sempre duia els binocles/prismàtics per observar [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
Aquests dos termes, esteganografia i criptografia, són sinònims en llengua general segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Ara bé, en àmbits molt especialitzats entre l'un i l'altre es pot distingir un matís important.
Així, el terme esteganografia designa el conjunt de tècniques [...]