L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
Els adjectius acabats en les terminacions -aç, -iç i -oç tenen una única terminació per al singular i dues per al plural, és a dir, presenten la flexió següent:
Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
eficaç
eficaç
eficaços
eficaces
feliç
feliç
feliços [...]
Hi ha estrangerismes que s'han adaptat a l'ortografia catalana i que, per tant, s'accentuen segons les regles d'accentuació del català, com ara currículum, vídeo o esmòquing.
En canvi, altres mots manllevats d'una llengua estrangera mantenen la grafia original, com són els casos de fondue [...]
passos (plural de pas) passes (plural de passa)
Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit.
El mot pas (en plural, passos) té un sentit molt [...]
faxos
La paraula fax no és invariable: té una forma singular i una forma plural.
El singular d'aquest mot és fax; en canvi, el plural es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple:
He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.
[...]
plusos El mot plus (que significa la quantitat que es dona de més per un servei, un treball, etc., extraordinari) fa el plural d'una manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de plus fem plusos.
Per tant, cal dir Aquest mes s'han de pagar els plusos de productivitat, i [...]
bisos El mot bis (que significa una repetició d'una peça o d'un fragment a demanda del públic, en un concert o en una representació) fa el plural de manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de bis fem bisos.
Per tant, cal dir: La soprano va acabar d'enlluernar el [...]
sutoest. Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.2b) i Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.2c) [...]
.
És útil recordar que es pronuncia essa sonora (escrita amb una sola s), per exemple:
en el sufix -esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, feblesa, immediatesa, rigidesa, riquesa, validesa, etc. (i en el plural: certeses, febleses, etc.)
en gentilicis femenins com ara [...]