sutoest. Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.2b) i Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.2c) [...]
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]
1. Els noms de persona, quan fan referència a una col·lectivitat de persones amb el nom coincident, s'escriuen en plural (i per fer-lo, s'apliquen les mateixes normes que s'utilitzen per a la formació de plural dels noms comuns). Per exemple:
De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.
En [...]
El plural de conseller delegat o consellera delegada és consellers delegats, conselleres delegades.
Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.
[...]
El plural de tinent general o tinenta general és tinents generals, tinentes generals.
Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.
[...]
El plural de test pot ser tests o testos. Els noms i els adjectius acabats en -st poden fer el plural de les dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os.
Quan la paraula test s'utilitza específicament en el sentit de 'prova', fa habitualment el plural regular tests, encara [...]
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament. [...]
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç [...]