Per referir-se al temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d'un contracte, per al compliment d'una obligació o per a la interposició d'una demanda, un recurs, un escrit, etc., cal fer servir els noms termini o terme, i no plaç (ni plaços, en plural). Per exemple:
El [...]
publicoprivat, publicoprivada
L'adjectiu que fa referència a alguna cosa que implica tant l'Administració com la iniciativa privada és publicoprivat, publicoprivada (publicoprivats, publicoprivades, en plural).
Es tracta d'un compost culte perquè s'ha creat amb la forma prefixada publico-. [...]
El nom clau sovint es fa servir adjectivalment per dir que alguna cosa és essencial, indispensable. En aquest ús com a adjectiu, el nom clau és invariable, és a dir, es manté la forma clau tant en singular com en plural. Així, en plural cal dir punts clau, peces clau, persones clau, aspectes clau [...]
Les formes del present de subjuntiu del verb fer són les següents:
faci
facis
faci
fem
feu
facin
En conseqüència, no són adequades en els registres formals les formes fagi, fagis, fagi, per a les tres persones del singular, ni la forma fagin, per a la tercera persona del plural.
[...]
sigles que es comporten de manera diferent:
1. Sigles que es mantenen invariables o que poden formar el plural afegint una essa al final. Per exemple: els CAP / els CAPs, les ETT / les ETTs.
2. Sigles que es formen a partir de sintagmes en plural. Aquestes sigles no flexionen pel que fa al nombre [...]
Quan el subjecte està format per dos elements coordinats amb la preposició amb (o bé amb expressions com ara en col·laboració amb o juntament amb), el verb concorda en plural, tret dels casos en què el sintagma preposicional introduït per amb va entre comes perquè és un incís. Per exemple:
La [...]
hores extres
vins extra
L'adjectiu extra serveix per
designar dos conceptes. D'una banda, significa 'extraordinari', és a dir, que està fora del que es considera normal o acostumat. Amb aquest sentit no és un mot invariable, és a dir,
flexiona el plural amb la forma extres. Per exemple:
Per [...]
Hi ha expressions que serveixen per manifestar sorpresa. Les interjeccions o locucions interjectives més habituals de sorpresa són alça, ara pla, bufa, oh, Mare de Déu (Senyor), redeu, valga'm Déu, vatua..., i se solen trobar al principi de l'oració. Per exemple:
Alça, que bé que ballen!
Vatua [...]
cas.
Així, en comptes de dir:
Cal estar al que assenyala el Pla territorial...
Les parts es condemnen a estar a un arbitratge...
cal dir:
Cal ajustar-se / atenir-se al que assenyala el Pla territorial...
Les parts se sotmeten a un arbitratge...
En castellà, les formes adequades són estarse a o [...]