Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.947
|
71.
Ús no acceptable de la preposició 'de' seguida de 'que' / 'És fàcil de que...' o 'És fàcil que...'?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'ús de la preposició de seguida de que per introduir una oració subordinada no és acceptable. Per exemple:
És fàcil que ho torni a repetir (i no ...de que ho torni a repetir).
Comprovaran que no et falti de res (i no ...de que no et falti de res).
No donis per fet que et vindran a buscar (i no [...]
|
|
72.
depressa o de pressa?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure:
Veniu, depressa, que us mullareu!
Trobo que van massa depressa
cal escriure:
Veniu, de pressa, que us mullareu!
Trobo que van massa de pressa.
[...]
|
|
73.
Relatiu de manera: la manera com riu o la manera en què riu?
Font
Fitxes de l'Optimot
En les oracions relatives especificatives (o restrictives), quan el pronom relatiu té valor de manera pot tenir com a antecedent tant el nom manera com els adverbis demostratius tal i talment o els adverbis igual o semblantment.
Quan l'antecedent és el mot manera, el pronom relatiu pot adoptar [...]
|
|
74.
Roda de Barà o Roda de Berà?
Font
Fitxes de l'Optimot
Roda de Berà
Des de l'any 2013, la denominació oficial i normativa d'aquest municipi és Roda de Berà, i no Roda de Barà.
Malgrat que la forma Roda de Barà consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009, en aquesta obra ja es marcava [...]
|
|
75.
Guàrdia de Tremp o Guàrdia de Noguera?
Font
Fitxes de l'Optimot
Guàrdia de Noguera
El nom oficial de la capital del municipi de Castell de Mur és Guàrdia de Noguera, i no Guàrdia de Tremp, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
|
|
76.
Accentuació en mots derivats per prefixació i compostos: superfí, superbò, usdefruit
Font
Fitxes de l'Optimot
(còncau),
usdefruit
(ús).
Ara bé, en el cas de mots compostos que s'escriuen amb guionet, cada formant conserva la forma gràfica original. Per exemple:
barba-ros,
no-res,
pèl-ras,
vint-i-u,
fru-fru;
Pèl-de-ca (muntanya del Ripollès), etc.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis [...]
|
|
77.
'gust a' o 'gust de'? / 'olor a' o 'olor de'? / 'pudor a' o 'pudor de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
|
|
78.
'en favor de' o 'a favor de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució a favor de o en favor de significa 'en benefici, en utilitat, en defensa, etc., de'. Per exemple:
La Virgínia havia parlat a favor de l'alumne que va ser expedientat.
Va esmentar els motius en favor de la restauració del castell.
En canvi, quan es vol expressar el sentit de 'gaudir [...]
|
|
79.
Ortografia de la essa sorda: 's', 'ss', 'c' i 'ç'
Font
Fitxes de l'Optimot
, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).
A inici de mot es pot trobar:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.
c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant de e, i)
ç: excepcionalment, en els mots ça i ço
Entre vocals [...]
|
|
80.
Combinacions col·loquials de verb + pronom feble o pronom feble + verb / di-us-e, emportà-us-el, mirem's-e, anem's-en, permete't, ens e surt, ens en anem
Font
Fitxes de l'Optimot
consonant final del verb, la modificació de la forma del pronom feble o l'addició d'una vocal de suport al verb. Per exemple:
Vull di-us-el (en lloc de dir-vos-el).
Va, aturem's-hi ara (en lloc de aturem-nos-hi).
Jo crec que sí que ens e sent (en lloc de ens sent).
Un cas de combinació de dos pronoms que [...]
|
