De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]
Per indicar que una quantitat és una mica superior a la que s'esmenta, es poden fer servir les expressions i escaig, i tants (i tantes) o i pocs (i poques). Aquestes expressions s'escriuen sense guionet. Per exemple:
En el pressupost de l'any passat hi ha un romanent de quatre milions i escaig [...]
Les formes cadascun, cadascuna
i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició dei un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part
d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]
adjectives poden ser de dos tipus: explicatives (o no restrictives) i especificatives (o restrictives).
a) Les oracions de relatiu explicatives afegeixen una informació addicional, que no és necessària per comprendre el sentit global de la frase. Generalment, aquestes oracions s'escriuen entre comes. Per [...]
positivitzar i negativitzar, en canvi, pertanyen a la llengua general i tenen el significat de 'fer esdevenir positiu; donar un caràcter positiu' i 'fer esdevenir negatiu; donar un caràcter negatiu'. Malgrat que cap d'aquestes dues formes no està recollida en el diccionari normatiu, són verbs ben formats a [...]
faxos
La paraula fax no és invariable: té una forma singular i una forma plural.
El singular d'aquest mot és fax; en canvi, el plural es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple:
He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.
[...]
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.
3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
canviar de feina arran del canvide director (i no arrel del canvide director).
La guerra va començar arran del cop d'estat (i no a rel del cop d'estat).
[...]
Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
adjectiu masculí, una opció és invertir l'ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l'adjectiu o bé repetir l'adjectiu darrere de cada nom. Per exemple:
En aquest carrer hi ha furgonetes i cotxes abandonats.
S'han comprat un tamboret rústic i una cadira també rústica.
En [...]