Resultats de la cerca bàsica: 152.749

51. Semblar + infinitiu: sembla sentir o sembla que sent? / sembla ser que o sembla que?
Font Fitxes de l'Optimot
pronom de datiu. Ara bé, la subordinada d'infinitiu només sol aparèixer quan aquest infinitiu és de percepció (veure, sentir, notar, etc). Per exemple: Em va semblar que sentia cops a l'altra habitació o Em va semblar sentir cops a l'altra habitació. Ens semblava haver-la vist a l'escola o Ens semblava [...]
52. llest -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diligent, expedit. Prompte a comprendre les coses. Quina criatura tan llesta! Ja sap com funciona l'ordinador. Que ja està acabat. Ja tinc la feina llesta. Que ha acabat una cosa que feia. Ja estic llest de la feina. Ja és hora de sortir: encara no esteu llestos? estar ben llest per a [...]
53. fix -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixat en un indret determinat. No tenir residència fixa. Tenir els ulls fixos en una cosa. L'esguard fix; la mirada fixa. Que no pot desplaçar-se. Una peça fixa. Fixat en un estat determinat. Tenir una idea fixa. No tinc cap feina fixa. Vendre a preu fix. Integrat a la plantilla d [...]
54. sort
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Qui ha de ser el primer de sortir, ens ho farem a la sort. Bona sort. El meu germà és home de sort. No tinc sort. sort de [o sort que] Fórmula amb què s'introdueix un terme que enuncia allò que impedeix un mal o un perill o que és la solució d'un problema. Sort [...]
55. Règim dels adjectius diferent i distint: diferent de o diferent que?, distint de o distint que?
Font Fitxes de l'Optimot
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que. Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
56. tirada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de llançar un projectil, tirar els daus, etc. A la primera tirada, vaig fer doble sis. Tinc dret a quatre tirades. Acció de tirar o traçar una línia, un camí, etc. Quantitat d'aigua, de vi, etc., que es beu d'un cop. Em voldríeu donar una tirada d'aigua [...]
57. Les oracions subordinades de relatiu sense antecedent: el que o el què? / demana el què vulguis o demana el que vulguis?
Font Fitxes de l'Optimot
En les oracions de relatiu, l'antecedent del pronom relatiu pot ser explícit o no. En el primer cas, l'oració relativa és adjectiva, i en el segon, és substantiva. Per exemple: La casa que vull té una terrassa davant de mar (oració relativa adjectiva: l'antecedent del relatiu que és la casa). El [...]
58. que (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron rel 1 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] que. El hombre que ha venido hace un momento, l'home que ha vingut suara. El coche que hemos visto esta mañana, el cotxe que hem vist aquest matí. 2 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] [indicando persona precedido de prep [...]
59. que
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron rel 1 que. El llibre que llegeixo, el libro que estoy leyendo. 2 [complement directe de persona] a quien, al (o a la) que, al (o a la) cual. La dona que estimo, la mujer a la que quiero. 3 [complement circumstancial de temps] en que, que. L'any que es va casar ton germà, el año en que se casó [...]
60. què
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron interr 1 [quina cosa] qué. Què dius?, ¿qué dices? De què parlàveu?, ¿de qué hablábais? Per què plores?, ¿por qué lloras?2 qué tal, cómo, qué. Què te n'ha semblat, del pis?, ¿qué tal te pareció el piso?pron rel 3 que, el que, el cual. L'afer de què em vas parlar, el asunto de que (o del que [...]
Pàgines  6 / 15.275 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>