FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un camí, anar dret a un lloc. Una senda que dreçava a la font. Posar dret (allò que està inclinat o ajagut). Dreçar un arbrissó que creix inclinat. En sentir aquell soroll, els cavalls dreçaren les orelles. dreçar l'orella [o dreçar les orelles] Parar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el soroll d'una cosa que es trenca. Soroll d'una cosa que es trenca. En sentir el crac que va fer la post quan va rompre's, em vaig espantar. Fallida d'una casa o d'una empresa. Si això continua així, la banca farà un crac. As1 2. El crac de l'equip va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sentir. Instrument que dona una nota determinada que serveix de referència per a l'afinació de la veu i dels instruments, especialment vareta d'acer en forma de U que, posada en vibració, dona la nota la. Batedor1 4 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sofriment físic, sensació penible d'una part del cos que causen certes lesions, certs estats morbosos. Sentir o sentir-se dolor o un dolor al costat, a l'esquena, als genolls. Un dolor agut, lancinant. Els dolors del part. Arrencar un queixal sense dolor. Un dolor insofrible. Un dolor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació produïda en l'òrgan de l'olfacte per les emanacions de certs cossos. Fer olor una flor. Partícules emanades d'un cos que afecten agradablement o desagradablement l'òrgan de l'olfacte. L'olor de les flors. Sentir una olor. fer olor de Ésser sospitós d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Advertiment donat a una persona sobre el que ha de fer. Donar un consell a algú. Escoltar, seguir, els consells del seu pare. Demanar consell a algú. Fer algú alguna cosa per consell d'altri, a consell d'altri. La nit porta consell. persona de bon consell [o persona de consell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'intel·ligència, anar d'acord. Amb mitja paraula ens entenem ell i jo. Em vaig entendre amb el seu pare. Són dos que s'entenen. com s'entén? Interrogació que denota l'enuig que causa el que hom veu, sent, etc. no entendre's de raons [o no entendre's de romanços] Actuar sense escoltar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
convé molt d'escoltar atentament l'explicació: no el distreguis parlant-li. Procura distreure'l: que no s'adoni que sortim. Una persona, apartar l'atenció d'allò a què s'aplica o hauria d'aplicar-se. Quan li contava això, a cada moment es distreia escoltant els sorolls del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temo que perdrem. Temia que plouria. Sentir temor. Jo temia per ell. Tenir (envers algú) un sentiment d'extrema veneració que ens porta a ésser humils, a evitar tot perill de desplaure-li. Témer Déu. no témer Déu ni el diable No témer ningú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fixar el pensament en alguna cosa, d'aplicar-hi l'enteniment. Escoltar amb atenció. Posar molta atenció al que diuen. Fer atenció a un discurs. Prestar atenció a les seves paraules. Atraure l'atenció del públic. Cridar l'atenció de tothom [...]
