Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.929

61. Ús no acceptable de la preposició 'de' seguida de 'que' / 'És fàcil de que...' o 'És fàcil que...'?
Font Fitxes de l'Optimot
L'ús de la preposició de seguida de que per introduir una oració subordinada no és acceptable. Per exemple: És fàcil que ho torni a repetir (i no ...de que ho torni a repetir). Comprovaran que no et falti de res (i no ...de que no et falti de res). No donis per fet que et vindran a buscar (i no [...]
62. bòfia de Torremàs o avenc de Montserrat Ubach?
Font Fitxes de l'Optimot
S'han aprovat les denominacions bòfia de Torremàs i avenc de Montserrat Ubach per designar dos elements geogràfics diferenciats situats al mateix indret de Canalda, en el municipi d'Odèn (Solsonès): d'una banda, bòfia de Torremàs fa referència a l'obertura en el cingle; de l'altra, avenc de [...]
63. pantà de Boadella o embassament de Darnius Boadella?
Font Fitxes de l'Optimot
embassament de Darnius Boadella La denominació oficial d'aquest embassament és Darnius Boadella. Des de l'any 2015 la forma embassament de Darnius Boadella substitueix la denominació pantà de Boadella, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de [...]
64. Separació a final de ratlla de 'l·l', 'll'
Font Fitxes de l'Optimot
El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la. Cal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la). El grup ll no s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot [...]
65. Topònims i gentilicis de la Franja de Ponent
Font Fitxes de l'Optimot
Baix Cinca: del Baix Cinca Benavarri: benavarrès -esa Calaceit: calaceità -ana Fraga: fragatí -ina Franja: franjolí -ina Llitera: lliterà -ana Matarranya: del Matarranya Ribagorça: ribagorçà -ana Tamarit: tamarità -ana Vall-de-roures: vall-de-rourà -ana  [...]
66. t'adones de que o t'adones que? / Les preposicions a, de, en i amb davant de la conjunció que
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple: T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió? Sempre confia en la bona voluntat dels altres. Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà. El director s [...]
67. Separació de mots a final de ratlla / Separació de dígrafs: 'ny', 'ss', 'ix', etc.
Font Fitxes de l'Optimot
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.  Els dígrafs que no se [...]
68. Ortografia de 'ig' i 'tx' a final de mot
Font Fitxes de l'Optimot
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
69. Separació a final de ratlla de diftongs i triftongs
Font Fitxes de l'Optimot
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong: fei-na mou-re ai-gua io-de quo-ta guai-ta [...]
70. topònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de Madrid
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Madrid, de la província i de la capital de província és madrileny -enya.  [...]
Pàgines  7 / 293 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>