Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]
es fa servir com en aquests casos. Per exemple:
Feia com calor.
N'hi havia com mig litre.
Estic com marejat.
M'he com espantat.
Cal tenir en compte que és redundant l'ús de com o com a quan va seguit d'un quantitatiu. Per exemple:
Hi havia molt soroll (i no Hi havia com molt soroll).
[...]
En català, com en altres llengües, hi ha verbs transitius i intransitius. Els verbs transitius són els que porten un complement directe (CD), que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Habitualment aquest complement no va introduït per cap preposició. Són verbs transitius [...]
Les formes del passat simple dels verbs pertànyer i plànyer són les següents:
pertanyí o pertanguí
pertanyeres o pertangueres
pertanyé o pertangué
pertanyérem o pertanguérem
pertanyéreu o pertanguéreu
pertanyeren o pertangueren
planyí o planguí
planyeres o plangueres
planyé o plangué
planyérem [...]
Quan es coordinen dos sintagmes preposicionals introduïts per les preposicions amb i sense per indicar una alternativa o contraposició (A la nostra botiga tenim pa amb gluten i sense gluten), es pot elidir el complement de la preposició sense per evitar la repetició. Per exemple:
Vols el cafè amb [...]
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.
3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
De vegades, quan s'afegeix un pronom feble a una forma verbal es creen combinacions pròpies de la llengua oral, que no són adequades en els registres formals. Quan es volen reproduir per escrit aquestes combinacions col·loquials es poden produir canvis ortogràfics. Els casos més habituals són els [...]
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com [...]