Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
La sigla de associació de famílies d'alumnes és AFA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.
[...]
plural d'aquests mots adaptats, se segueixen les regles morfològiques pròpies del català. Per exemple: estressos, esquetxos, espots, estics, esprints, etc. A més, com que comencen amb la vocal e-, cal recordar d'apostrofar l'article o la preposició que duguin. Per exemple: l'eslògan de la campanya o l [...]
En la redacció d'una carta, a l'hora de triar una fórmula de salutació, cal tenir en compte que ha d'estar d'acord amb el to més o menys formal del conjunt de la carta i amb la fórmula de comiat que es farà servir.
Algunes de les fórmules més habituals són les següents:
Distingit senyor o [...]
Per expressar el sentit d'acompanyar una carta o un correu electrònic amb algun document es fa servir el verb adjuntar. Per exemple:
Adjuntem a la sol·licitud la còpia del document requerit.
Adjunto els certificats reglamentaris a la sol·licitud.
Amb aquest mateix significat es pot fer servir l [...]
; gat, gata; camell, camella; cérvol, cérvola; elefant, elefanta; colom, coloma; corb, corba; pardal, pardala
De vegades, el fet d'afegir una a pot originar canvis ortogràfics en la forma femenina. Per exemple: gos, gossa; llop, lloba; ànec, ànega; lleó, lleona; paó, paona.
En altres casos, es forma [...]
, -etud: actitud, gratitud, magnitud, quietud, solitud, sol·licitud, etc. (també els plurals: actituds, gratituds, etc.).
Mots cultes o mots provinents d'altres llengües com ara: fluid, gihad, quid, sud; Alfred, David, Bagdad, Belgrad, Txad, etc.
2. Darrere devocal àtona o consonant es poden seguir [...]
En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició.
Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem [...]
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]
La denominació habitual d'aquest país és Costa d'Ivori, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Costa d'Ivori. El codi ISO que representa aquest país és CI.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús [...]