Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil [...]
Acrònim de Environmental Science Services Administration, 'Administració de la Ciència Ambiental i els Serveis'. Organització precursora de l'actual NOAA, creada el 1965 especialment en relació amb aspectes climàtics i meteorològics. L'ESSA va gestionar el primer sistema de satèl·lits meteorològics [...]
Acrònim de Environmental Science Services Administration, 'Administració de la Ciència Ambiental i els Serveis'. Segona generació de satèl·lits del programa POES. Vegeu TIROS/ESSA/NOAA. [...]
Quan es formen derivats o compostos, el mot que en resulta s'accentua gràficament si les regles generals d'accentuació ho demanen. Tenint en compte aquesta informació, podem distingir els casos següents:
Els mots monosíl·labs als quals s'afegeix un prefix (derivats) o que són el segon formant [...]
Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni [...]
Els compostos catalans en què el primer component acaba en vocal i el segon comença en r, s o x s'escriuen amb guionet. Per exemple:
aigua-sal, barba-serrat, bleda-rave, busca-raons, cala-xarxes, cama-sec, cara-rodó, compta-revolucions, esclata-sang, escura-xemeneies, espanta-sogres, gira-sol [...]
En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple:
abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]
