L'expressió (això) no treu és adequada en català per cancel·lar el possible impediment que representa el que es diu en la subordinada que funciona com a subjecte o el que s'ha dit prèviament i es reprèn per mitjà del pronom això. Per exemple:
Que juguin en equips rival no treu que puguin ser [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
.; tret de derivats d'un mot començat amb els prefixos a- (no negatiu), des- i dis-(negatius), re-: assaltar, assenyat, dessalar, dissort, ressò, ressembrar (però amb s resecció)
c davant de e, i: cacera, decidir; Llúcia, Vicenç, etc.
ç davant de a, o, u: maça, peça, lliçó, traçut, etc.
Entre [...]
hores i els minuts es poden separar amb un punt o amb dos punts. No és adequat fer servir la coma. Per exemple: les 10.37 o les 10:37 (i no les 10,37).
Els minuts s'han d'expressar amb dos dígits. Si es tracta d'una hora en punt, es pot ometre la indicació dels minuts. Per exemple: les 10:05 (i no les [...]
L'expressió castellana no estar por la labor se sol fer servir amb el significat de no estar predisposat a fer una tasca determinada. En català, sovint s'expressa aquest sentit amb les expressions següents, entre moltes altres: no anar per feina, no estar gaire feiner, no estar per a res, deixar [...]
, tret que m'hi obliguin.
No pateixis, perquè, llevat que s'acabi el món, ho tindré a punt.
Val més que te'n vagis, si no és que vols tornar a fer el ridícul.
En canvi, en català no és adequada la locució a no ser que. Per exemple:
No dimitiré excepte si m'ho demana el president (i noNo dimitiré a no [...]
Hi ha expressions que serveixen per demanar la confirmació del que es diu o l'assentiment a una demanda. Les interjeccions més habituals de confirmació són eh, oi, veritat o no, i se solen trobar al final de l'oració. Per exemple:
No fallis a la nostra trobada, eh?
Recordes com et tractava, oi [...]
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
'partir d'un lloc per anar al lloc de procedència'. Per exemple:
Finalment va sortir-se'n amb penes i treballs.
Ens en tornem abans d'hora perquè plou.
Ara bé, col·loquialment de vegades les formes sortir-se'n i tornar-se'n es fan servir amb el pronom en prefixat. Tanmateix, aquestes formes nos'usen en [...]
Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.
Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents:
1. Quan el complement directe és [...]