FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cap núvol o amb una nuvolositat inferior a una octa. Un cel serè. Fer un dia serè, una nit serena. Estar serè. Exempt de tot torbament. Tenir el cap serè. Que reflecteix la tranquil·litat de l'ànim. Una mirada serena. Vent sec que ve del nord-oest o de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, constituïda per herbes anuals o perennes, de tija cilíndrica i nuosa, sovint buida, fulles llargues i estretes, sistema radical fasciculat, flors disposades en espiguetes reunides en espigues, raïms o panícules, i fruit sec i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbres i arbustos, de fulles generalment pinnades, flors sovint petites amb un disc en forma de copa, disposades en espigues o en panícules denses, i fruit sec força divers, de distribució tropical, a la qual pertanyen les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aigua reduïda a l'estat sòlid pel fred. Un tros de glaç. Fred com el glaç. Producció de glaç. Al safareig hi ha un dit de glaç. Un cor de glaç. glaç sec Neu carbònica. En geol., mineral, l'aigua en estat sòlid, de fórmula H2O, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les cneoràcies, tot l'any verda, de fulles oblongues, coriàcies i lluents, flors grogues amb tres o quatre pètals, i fruit de primer un xic carnós i vermell, finalment sec i negrós, que es desfà en tres o quatre cocs, pròpia de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part més o menys sortint d'una víscera, d'un òrgan, d'un apèndix, etc., limitada per un sec profund o bé destacada per la seva forma arrodonida. Els lòbuls d'una fulla. Els lòbuls del cervell, del fetge. El lòbul de l'orella. Els lòbuls d'un liquen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar la humitat (d'una cosa). Estendre una tovallola per assecar-la. Assecar fulles de tabac. Esdevenir sec, sense humitat. Poseu la roba estesa al sol perquè s'assequi. Deixar sense aigua (un riu, un llac, etc.). Assecar un aiguamoll. Un riu, una font, etc., restar sense aigua. Fa dos anys [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
: sí o no. Sí, hem d'anar-hi. Ell sí, que és un savi. Ell que sí, que no va venir. [pl. sís] Afirmació. Ell va respondre amb un sí sec. donar el sí Concedir el que ens demanen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és sec per natura. Que només es rega amb l'aigua de pluja. Terrenys secans. de secà Que no rep aigua sinó quan plou, s'aplica a les terres de conreu. de secà Que es fa en terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou, s'aplica a plantes i fruites. de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou principalment herbes, de fulles oposades o verticil·lades, flors sovint zigomorfes, amb la corol·la infundibuliforme, de vegades amb un esperó o un gep basal, els estams poc nombrosos i l'ovari ínfer, i fruit sec sovint [...]
