FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça d'una cadena. La baula tallant de la cadena d'una serra mecànica. En quím., àtom o grup d'àtoms que ocupa un vèrtex en els anells o sistemes cíclics orgànics. Picaporta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fa anar una serra de vogir. Barra de fusta forta que serveix de palanca aplicant-la, mitjançant una corda, regularment a cada extrem del plegador en enrotllar-hi un ordit fet a mà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça cilíndrica de la serra de bastidor que acull cada un dels dos extrems de la fulla dentada. tenir alguna cosa un tornet al capdavall Haver d'ésser tornada a qui l'ha deixada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina per a tallar a biaix llistons i motllures, que consisteix en una canal de fusta amb talls de diferent inclinació per a guiar el xerrac o en una serra circular amb dents de vídia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb tres derivacions, que permet de connectar fins a tres clavilles en una mateixa presa de corrent. Cilindre alimentador de la carda proveït de guarnició de dents de serra, el qual passa les fibres a la bota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil saure del gènere Iguana, de la família dels iguànids, de fins a 1,5 metres de llargada, amb un pap que li penja sota la mandíbula inferior i una cresta al llarg de l'esquena. iguana banyuda Iguana de musell xato, cua comprimida i cresta dorsal en forma de serra, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Que presenta dents d'angles més o menys aguts, s'aplica a una partició. Dentadura 1 . Tenir un bon dentat, un mal dentat. Perdre el dentat. Aquest menjar espatlla el dentat. Dentat de llet. Conjunt de les dents d'una serra, d'una roda dentada, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha deformat i ha perdut la planor. Una làmina de metall esventada. Que ha perdut el tremp i s'ha enguerxit de tal manera que no pot seguir una línia dreta. Una fulla de serra esventada. Exagerat, que té poc seny. [...]