Resultats de la cerca frase exacta: 285

Diccionari de la llengua catalana
151. hortolà hortolana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels emberízids, d'uns 16 centímetres de llargada, amb el cap i el pit de color gris verdós, l'abdomen castany rogenc i el dors ratllat de color bru (Emberiza hortulana). hortolà de coll negre Gratapalles. [...]
152. pit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del cos humà que s'estén des del coll fins al ventre i conté el cor i els pulmons, especialment la seva part anterior. La part anterior d'un quadrúpede o d'un ocell immediatament sota el coll. Pit de bou, de vedella. Mamella 1. Ensenyar els pits. Donar el pit a una [...]
153. ampolla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas portàtil de vidre, cristall, plàstic, etc., de coll estret, destinat a contenir líquids. Una ampolla de vidre. Una ampolla de tres quarts de litre. Contingut d'una ampolla. Beure's una ampolla de vi. ésser bufar i fer ampolles V. bufar.  [...]
154. pantera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lleopard 1 . pantera negra Lleopard d'una varietat negra. pantera heràldica Animal fabulós en forma de lleó amb cap i coll de cavall, banyes de brau, crinera eriçada i potes anteriors d'àguila, que es representa traient foc per la boca. [...]
155. teròpodes
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subordre de dinosaures saurisquis, de cap petit, cua i coll molt llargs, amb les potes posteriors altes i les anteriors molt curtes, bípedes i carnívors, que comprenen els progenitors dels ocells actuals i visqueren del triàsic al cretaci. Individu d'aquest subordre. [...]
156. toqueta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mocador femení de llana, de cotó o de seda que, plegat en diagonal, es porta al cap o al coll. Treball de ganxet o de punt que serveix, en la indumentària femenina, per a posar damunt les espatlles com a abric o adorn. [...]
157. borromba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquella grossa, normalment més ampla del cos que de l'obertura, que es penja al coll de les ovelles i altres animals a muntanya. Esquella que porta l'ovella que guia el ramat. dur la borromba Ésser el darrer d'una classe en una escola. [...]
158. càntera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càntir gros sense broc, amb dues anses i coll. Peix de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color grisenc blavós amb reflexos metàl·lics, amb totes les dents còniques i punxegudes (Spondyliosoma cantharus). [...]
159. cicònids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels ciconiformes, de grans dimensions, amb les potes i el coll llargs i el bec llarg i recte, de vol lent i pausat, i distribució cosmopolita, a la qual pertanyen les diverses espècies de cigonyes. Individu d'aquesta família. [...]
160. dromedari
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil de la família dels camèlids, de dimensions grans i cos robust, amb un gep dorsal, de potes llargues i primes i de coll llarg, fort i flexible, que viu domesticat a l'Àfrica i a l'oest d'Àsia (Camelus dromedarius). [...]
Pàgines  16 / 29 
<< Anterior  Pàgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  Següent >>