FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les cortinarials, amb anell evident, de color bru ocraci clar, que es fa, sovint formant flotes, sobre la fusta de pollancres i altres planifolis, i a vegades és conreat (Agrocybe aegerita). Orellana 3. Alzinoi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall de transició, gris clar, brillant, dur, trencadís i refractari, emprat com a recobriment per a la protecció del ferro i altres metalls enfront de la corrosió i com a constituent dels acers inoxidables (símbol, Cr; nombre atòmic, 24; pes atòmic, 52). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir de teranyines. Les aranyes enteranyinaven la vella turbina. El sostre de l'establa es va enteranyinar. Cobrir d'alguna cosa que lleva la transparència. Una claror de cendra enteranyina el pla. El cel ja no és tan clar: s'ha enteranyinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les combretàcies, de gran port, de fulles enteres i flors petites, originari de l'Àfrica tropical, els fruits verds del qual són rics en tanins (Terminalia superba). Fusta de limba, de color clar, apreciada en ebenisteria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, nesosilicat de fórmula Al2[SiO5], que cristal·litza en el sistema ròmbic, és fibrós o prismàtic, de color gris o bru clar, i es forma en metamorfisme d'alta pressió i d'alta temperatura de roques alumíniques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet no comestible del gènere Inocybe, de l'ordre de les cortinarials, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície radialment fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotat d'una forta sentor, sovint [...]
