Resultats de la cerca frase exacta: 416

81. pastetes
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pasta clara de midó o farina i aigua, bullida fins a fer-ne una substància aglutinant. Sopes espesses, com les que hom dona als infants. Fang clar. [...]
82. glaça
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taca en una pedra preciosa. Pasta feta de sucre i clara d'ou amb què es cobreix un pastís i que forma una capa brillant i llisa.  [...]
83. voluptat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Complaença en els delits sensuals. Les seves paraules manifestaven una clara tendència a la voluptat. Gran plaer. Ens obriren llur paradís ple de llum, de voluptat i de risc. [...]
84. formular
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir a una fórmula, expressar en una fórmula. Posar en una forma clara i precisa (una proposició, un càrrec, una comanda, etc.). Expressar amb la precisió d'una fórmula. [...]
85. abeurada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abeurar. Abeurador1 3. Mescla molt clara de ciment, guix o calç amb aigua, que serveix per a emblanquinar parets, unir o rejuntar peces de revestiment en una paret o en un paviment.  [...]
86. arbitrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jutjar, sentenciar, com a àrbitre. Fer d'àrbitre (en un partit, un combat, etc.) La Clara va arbitrar el partit. Proporcionar (recursos, diners), procurar-los. Arbitrar recursos per a construir un magatzem. Concebre 2. Arbitrar una teoria.  [...]
87. esbandir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó (d'alguna cosa ensabonada). Esbandir la bugada. Esbandir els plats. Esbandir els cabells. Netejar (una cosa) amb aigua clara. Cal esbandir bé el pinzell. Alliberar-se (d'una cosa que constitueix una nosa o una molèstia). Va esbandir les [...]
88. xava
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al xava. Parlar d'alguns sectors urbans amb una clara influència del castellà, caracteritzat principalment per l'obertura de la vocal neutra àtona i per l'ensordiment de les consonants sibilants sonores. Que parla xava.  [...]
89. interrogant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic que es posa a la fi (?), i en algunes llengües també al començament (¿), d'una oració interrogativa directa. Incògnita, qüestió dubtosa, poc clara. Ens queda l'interrogant sobre els motius de la seva enrabiada.  [...]
90. mucoide
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblant al moc. Proteïna conjugada semblant a la mucina. Compost d'un grup de glicoproteïnes components de les mucoses de l'organisme que es troben a la clara d'ou, el cartílag, la còrnia, el cristal·lí i en certs quists. [...]
Pàgines  9 / 42 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>